Banyoles B 2008

Foto d'equip.Jo, Miki i Xavi

Corrents amb la calor... uffff

Arribat a dalt d'Esponella

Preciosa estampa... jajajja

Al final dela pujadeta de la creu roja...

En posició aerodinàmica... jajaa

A por ellos, oe....

Corrents com el velociraptor... :-))

Ufff, no s'acava mai l'aigua...

Concentrat o agobiat???

Avui he assolit un altre objectiu i sembla que li estic agafat el gustet això de passar-m'ho bé fent de triatleta... :-))) tot i que els meus resultats estan mooooolt lluny de les màquines del circuit Català de Triatló mica en mica estic millorant i el que és més important passant-m'ho molt bé.
La veritat és que avui he anat a Banyoles sense massa ganes, desprtés de Zarautz, estic una mica desganat, amb poques ganes d'entrenar i de competir però dies com els d'avui em fan recuperar les ganes de gaudir d'aquest bonic i addictiu esport...
A les 5,25 ha sonat el despertador i la veritat és que m'ha costat poc aixedcar-me tot i que apenes havia durmit 4 hores, he menjat una mica, he agafat els trastos i cap al cotxe. A les 6.05 ha arribat el Xavi(monyety pels amics :-)) i cap a Banyoles xerrada distesa durant tot el trajecte, el meu objectiu... baixar de les 5 hores.
Arribem a Banyoles, anem a fer ua visita al senyor Roca i cap a boxes i sent que està prohibit el neoprè... merda, jo fiaba fer-lo servir i no he treballat les cames nedant he fet molt pullbuoy... error. L'aigua estava boníssima i quieta, tots a l'aigua i sortida, repidment em poso a nedar enganxat a les piragues per la part interior del triangle que teniem que recorrer dues vegades i evito cops i angoixes, però al rribar a la priera boya no puc evitar rebre i donar algun cop, res important lo pitjor ha estat quan he vist al Miky al meu costat, merda, aquest em tornara a fer passar una natació horrible com al triatló Sprint de BCN del 2005... i m'aparto d'ell rapidament, un altre cop em poso a nedar per la part interior del triangle, i torna a ser una bona decissió ja que vaig totalment sol i tinc la guia de la corda subaquàtica i vaig bastant recte, però noto que les meves cames apenes es mouen i les porto bastant caigudes...no anem bé... la primera volta però surto relativament bé i guadeixo a tope corrents per fora de l'aigua i saltant de cap des del pantalà... quina passada, m'he imaginat que era un pro... :-))
La segona volta noto que vaig mes lent, emcosta més avançar però també nedo molt més net i sense agobios. Al arribar a boxes em trobo amb el Nacho i el meu pensament és "o ell ha millorat molto jo no he nedat bé, o potser les dues coses a la vegada". Mirant els temps de l'any passat veig que he nedat un minut més lent però l'any passat vem nedar amb neoprè, o sigui que més o menys igual... he d'apretar en la natació, m'estic relaxant en el que en principi faig millor...
Agafo la bici i surto tranquil són molts kms, al poc m'avança el miky que va com una moto i al cap de res apareix el Xavi... collons si que he nedat malament o que be que han nedat ells... o les dues coses...:-)) després em passa el Victor Dobaño??? que ha passat¿?? doncs que ha tornat a rribar tard, ja és un classic en ell :-)), tot i això el tiu ha fet una remuntada espectacular...
A la bici ens ha acompanyat el dani, el Capi, presi de l'equip ensha fet fotos i ens ha donat bons consells... la calor comença a apretar... als avituallaments agafo aigua i me la tiro per sobre, la primera volta la faig en 1h10, vaig bé... la segona volta ja és un altre història... al poc de començar-la un jutge al veure que anem en paral.l el Dani ijo s'apunta no se que en una llibreta, jo segueixo a lo meu, arribem al avituallament i ja no queda aigua, Increïble, quina falta d'organització, amb la calor que fa,està clar que això no és Zarautz... Jo segueixo endevant i quan anava a començar la pujada a Esponella el Jutge d'abans va i em treu una targeta groga??? però que he fet jo???li pregunto i el tiu no em diu res, un altre cop increïble... és veu que no li he caigut bé... per sort el Dani ho ha pogut arreglar mb els Jutges i els ha ensenyat totes les fotos que ens ha fet en ls que es veu que tota l'estona està darrera nostre.
Al baixar de la bici com sempre m'he pres la primera volta corrents d'adaptació a la cursa a peu, als dos kms em trobo el Joan Marc que es pensava que estava fent la segona volta... "que va, és la primer li dic jo" a cada avituallament m'he parat a veure aigua i en la segona volta em paro a fer pipi, tinc la bufta apunt de petar, però segueixo bebent i tirant-me aigua a sobre de la calor que estavem passant, veig al Dani, l'animo i segueixo endevant...quan començo la tercera voltaja vaig amb lo justet però segueixo com puc fins a l'arribada, al final 4:55:18... Objectiu assolit :-))
Després de la competició banyet a l'estany, això és un pensament que he tingut moltes vegades mentre estava competint i que fins avui no he fet. Ha estat com un premi a l'esforç, genial :-))
Després ens hem quedat a dinar al costat de l'ac d'arribada amb els tapers que ens haviem portat de cas i els he comentat als meus companys que l'any que ve portaré el m ono d'un altre equip, el Picornell, han entès els meus motius i els ha sapigut greu, però jo no penso deixar de mantenir contacte amb ells ja que tots m'han demostrat ser uns magnifics companys. Està clar que ens seguirem veient en els entrenos de diumenge així com en les competicions. Quan acabi aquesta temporada seran 4 les que he compartit amb ells inclosa lade la lesió.

Temps del 2007
178 713 GOMEZ PAU, OSCAR TRIATLO CARIÑENA - BCN ABM
5:02:18 0:44:30 2:31:45 1:46:03

Temps de 2008
149 713 GOMEZ PAU, OSCAR TRIATLO CARIÑENA - BCN ABM
4:55:18 0:45:38 2:29:10 1:40:30

Setmana de màxima càrrega

Una turista ens ha fet la foto que demostra que hem fet el cim...:-))

Avui Montserrat estava ple de turistes...

Aquesta setmana ha estat la que més he entrenat amb el que portem d'any... 15:26 hores i avui ho he notat, aquest matí he sortit amb el Pablo a fer la sortideta en bici dominical i a que no sabeu on he anat? Siiiii a Montserrat... jajaja ja sabeu que jo tinc una fixació amb aquesta montanya... La sortida en si no ha estat fàcil... m'explico; Hem quedat a les 8,30 a l'ajuntament d'Esplugues i quan he arribat el pablo ja m'esperava així que em començat a pedalar, només arribar a les rectes de Molins de Rei, al polígon industrial ens hem adonat que fèia bastant de vent en contra i el meu primer pensament ha estat: "segur que quan tornem ha girat i el tornem a tenir en contra... però hem seguit el camí, durant tota l'estona hem anat xerrant amb el Pablo, posant-nos al dia i comentant temes varios, entre ells hem pensat en els companys del Triatló-Carinyena que estaven a Niça, fent l'IM, com sempre arribant al pont de Monistrol el vent era bastant fort, però nosaltres anavem decidits. Només començar l'ascenció ja he vist que el company estava molt fort i deseguida a marxat del meu costat, jo no tenia bones sensacions, cames pesades, mal de panxa... potser no estic del tot recuperat de Zarautz.

La pujada a més s'ha fet pesada per que la calor començava a notar-se força, jo patia pensant amb els de Niça, quan he arribat a l'alçada de la font, m'he parat a remullar-me el cap, les cames i a veure una mica d'aigua, ha estat una bona idea, ja que el que faltava fins al monastir ha sigut més agradable. Fotos a dalt i cap a ca la Xica a menjar una butifarra, fantàstic... :-)))

Baixant cap a Barcelona s'han complert els meus pronòstics i ens hem trobat el vent de cara, durant la baixada he pogut seguir contrastant que el Pablo està molt fort, el tio s'ha posat a tirar amb el vent en contra a 30-31 km/h arribant a Sant Viçens ens hem separat, ell ha pujat per Molins, i jo he tornat per Sant Boi.

Estava tant cascat que he hagut de parar a una benzinera a fer una Coca-Cola pk no podia amb la meva ànima, després de veure el refresc i descansar una mica he tornat a la carretera per seguir la meva marxa, però la odissea encara no havia acabat... arribant a L'Hospitalet per un carrero de Cornella, pssssssssss tubular punxat... he parat a una ombra a canviar el tubular, quin pal, aquesta setmana ja tinc feina... netejar la llanta i tornar a montar un tubular amb cola... Brrrr quina mandra... :-)

I per fi he arribat a casa, quina calooooooor!! i quin cansament... feia dies que no passava dels 100 kms en una sortida, al final 114 kms.

Objectiu 2008 Assolit

La cursa a peu amb la gallina de piel...:-))

Apretant a la zona de més públic...

Que jo he de pujar això??? esteu bojos... :-))

L'arribada a meta... HO HE ACONSSEGUIT, SÓC FINISHER A ZARAUTZ

En alguns trams del circuit de bici també hi havia molta gent animant.

Els companys del Triatló l'Hospialet.

Els companys Gamilligueros...

Aquest any vaig plantejar-me aquest objectiu com a fita principal ja que no tenia cap objectiu clar en ment i em vaig motivar amb aquest, des del dia que em vaig inscriure em vaig proposar entrenar la bici fent moltes pujades i així ho he fet, he de reconeixer que aquest últim més he baixat els meus entrenos per un virus primer, plegar de la feina, la contractura al besso, la mort de la Nura i altres coses.
Dijous al migdia em passen a buscar el Roger, Ferran, Mariona i Vicen(no se si s'escriu així).
Carreguem bicis i amb l'ai al cor per les bicis marxem cap a Zarautz.
Arribem tard, ens costa trobar la casa però quan la trobem flipem amb lo gran i xula que és, repartim habitacions i a dormir.
Pel matí ens aixequem i el Ferran i la Mariona van a buscar l'esmorzar al super, esmorzem i sortim a fer una volta de reconeixement al circuit de bici fent una volta pel circuit que dissabte farem dues vegades, jo començo a flipar, ja que hi ha bastanta pujadeta, a més el Ferran va rapidet, sembla que tingui presa... em despenjo d'ell i del Roger un parell de vegades. Mentre estem fent el recorregut em truca el Javi del Triatló L'Hospitalet per dir-me que han canviat el recorregut ciclista, que passem per una pendent del 24 %... penso que és un catxondeo d'ell i no faig gaire cas, però noto un nus petit a l'estomac...
Quan arribem a la casa el Roger es conecta a Internet i veiem que efectivament és cert la informació que m'han donat... em començo a posar nerviós... no passaré el tall de bici+natació...
Sortim a dinar per treure els nervis, anem a un poblet molt bonic, al que arribem amb barca, al:lucino amb la quantitat de pancartes demanant la llibertat i/o acostament de presos bascos, amb les varies pintades de gora ETA i amb la quantitat de gent que parla en basc. Dinar bonissim en especial el peix de la Mariona... jajaja
Passeig fins al far per veure la vista "Espectacular" que ens diu el Roger... :-)) realment molt bonic.
Per la tarda anem a Donosti i començem a menjar pinxos, que bons que estan, no en vaig probar cap que no m'agrades.
Dissabte pel matí anem al Briefing de la competició, jo ja estic hiper nerviós, i aquest acte encara em va posar més nerviós, uff, quin mal rotllo, ho veig complicadissim... he entrenat prou? aguantaré un B? com es portarà el meu besso?`passaré el tall? nervis, nervis i més nervis...
Acompanyo a l'Emili a buscar el dorsal i pujem cap a casa a dinar, el Roger i el Ferran es posen a veure videos de youtube del muro de Aia... jo no vull ni veure'ls... quins nervis, fèia temps que no em posava així abans d'una competició... ens vestim de triatletes i marxem cap a la sortida.
Arribem i allà ja hi és tothom, els del Hospi, Javi,Rafa i Dani el presi es va rajar fa temps...:-)) el Carles,el Toni i el Gabri, tots concentrats i contents d'estar allà, jo segueixo amb els meus nervis, però intentant gaudir de l'ambient i els preparatius, fem unes fotos i pugem a l'autobus que ens portarà a Getaria a la sortida.
Arribem i com que falta temps busquem ombres on amagar-nos del sol i anem comentant la jugada, parlo amb la Mònica del mataró, amb la Regina, i amb altres triatletes que no coneixo gaire. Baixem a la platja i ens tirem a l'aigua a escalfar, va ser entrar a l'aigua i desapareixer els nervis quin plaer nedar, notar l'aigua fresqueta, el neoprè ajustat, el sol... em relaxo molt, per fi.
Sortida, busco el costat més obert per evitar aglomeracions i cops i surto fort, potser massa... als 300 metros baixo el ritme i intento buscar un ritme cómode, però no el trobo, a meitat de la natació m'angoixo, pensaments negatius, "això és molt llarg",hi ha molta gent, m'angoixo una mica intento separar-me però hi ha un parell de ballenatos que volen anar amb mi... uff, respiro busco referències i segueixo nedant, no m'acabo de trobar bé, foto bastants glops d'aigua del Cantabric, buag... al final em venen pensaments positius, començo a mirar el fons marí, em relaxo una mica...però no arribem mai, roques i més roques però On és la platja?? al final arribem aprofito per picar fort de peus quan estic a sobre les ones que trenquen a la sorra i quan queda un pam d'aigua m'aixeco i començo a caminar ràpid... les escales, ui, ambientazo, molta gent animant, quina passada, arribo a la bici, mitjons, sabates, dorsal i el puto casco que té les corretges mal posades, perdo temps en posar-me'l, agafo la bici i quasi em foto de cap al patinar amb les sabates de bici, una tanca evita que vagi per terra, crits gent, es veu que el Gabri està al meu costat i m'anima, jo ni m'entero... apa, ja sóc damunt de la bici.
Només sortir portet d'uns 4-5 kms, aquí comença a avançar-me gent... si en la bici no m'han abançat 200 tius no m'ha abançat ningú... però ja m'ho va dir el Xavi que els bascos són molt bons ciclistes..., El Carles m'avança en un "falso llano" va fortissim, em deixa anar un "Nenazaaa" i marxa volant...la primera volta vaig bastant bé apretant el que puc, quan estem apunt d'arribar a Zarautz un altre cop m'avança el Ferran que va com una moto i em dona un consell..."regula, regula"... i ho faig però més per obligació que per fer-li cas, la segona volta "s'amatrganta" una mica a sobre vaig mirant la mitja i veig que no passa de 27 per hora... després vaig adonar-me que no havia fet reset al conta kilómetres i tenia els del dia abans per això portava una mitja tant baixa, el Ferran m'havia dit que podia fer una mitja de trenta i pico en aquesta primera part, estic una mica desmoralitzat, però quan veig que encara em queda 1h i 20 minuts per fer els 20 kms que queden començo a veure la llum, però a veure com va el Muro de Aia... quina por... quan agafo la carretera cap a Orio, veig que ja arriben les primers, acopladissims, Pontano, Moragues, Santi... els que coneixo...
M'estic quedant sense líquid,quan arribem a dalt d'Orio hi ha un avituallament i allà em paro a agafar-ne, els de l'organització ens diuen que no parem, que seguim i faig cas... arribo al desvio de la carretera que em portarà al muro de Aia, ui, ui, ui, em trobo amb una tal Sonia que em comenta una mica com va la cosa i començem a pujar junts, al cap de poc ella es queda una mica enrere, jo vaig pujant... poso el 27 des d'abaix per conservar el màxim de forçes pel Muro... m'avança el Toni Noe, vaya crack, aquest home, parlem una mica fem un grupeto de tres que anem pujant i tot d'omplegat apareix el Muro de Aia,no hi ha massa gent però criden molt toquen tambors i animen moltíssim, vaig pujant amb les dents apretades, sento que per darrera meu algú cau, es sent el soroll de bici per terra i algú que diu, "ostia,joder", jo a lo meu endevant, vaig pujant i penso aquesta pujada li dedico al Pepe, tinc un payo devant que va fent esses, està apunt de caure,baixar de la bici i fa que jo hagi de fer equilibris per no menjarme'l, però al final totos dos arribem a dalt, UUUUAAAAAAUUUU somric, bufo, li dedico al pepe un altre cop, que content que estic...
seguim pujant cap a Aia i aquí m'ajunto altre cop amb el Toni Noe i un altre noi, comentem una mica la pujadeta, m'encandilo amb el paissatge i anem fent fins dalt, al poble de Aia.
La baixada fins a zarautz la faig amb un somriure d'orella a orella, per que veia clar que passaria el temps de tall, per que havia pujat el Mur sense baixar de la bici, per que la carretera era preciosa i per moltes altres coses que em feien ser feliç en aquell moment.
Una cosa que no em va agradar del circuit de bici va ser la gran quantitat de cotxes que hi havia, que tot i que et respectaven en ocasions entorpien una mica la teva marxa.
Arribada a boxes on em poso les bambes i surto a correr encara amb el somriure dibuixat a la boca... Al principi de la cursa a peu els kms no passaven, anava poc a poc per reservar, encara tenia a la ment la cursa a peu del triatló B de Banyoles on vaig haver de caminar al final de l'última volta... de totes formes intentava gaudir al màxim, anava xocant les mans dels nens que hi havia al carrer, donava les gràcies a la gent que m'animava, quan entrava dins del mogollon de gent que t'animava intentava respondre als seus crits d'ànim amb el somriure que podia fer, els pels se'm van posar de punta bastantes vegades, quan sentia que m'animaven pronunciant el meu nóm flipava i seguia donan les gràcies pels ànims que rebia... totalment al·lucinant, soposo que tot això va fer que anés bastant ràpid a la cursa a peu, que la vaig fer progressiva, la primera volta conservant, la segona més ràpid per acabar la última una mica més depresa i aprofitant per despedir-me de la gent que m'havia animat... :-)
La cursa a peu li vaig dedicar al Nen del centre que està a l'hospital bastant fotut encara i al meu coach, el Santi.
Durant la cursa a peu vaig adelantar a uns quants que petaven muscularment, inclús algun triatleta molt més fort i bò que jo, però que van tenir un mal dia.
Quan vaig arribar a meta i vaig veure el temps que vaig fer encara em vaig posar més content.
5:16:46 per mi molt bona marca, aquests són els detalls...
359Dorsal

285 Posició masculina

GOMEZ PAU, OSCAR

TRIATLO CARIÑENA - BCN ABM
181 posició natació

0:45:24 temps natació
1:51 temps Transició 1
355 posició bici

2:54:31 temps bici
1:09 Transició 2
27,50 kms per hora Bici

247 Posició Cursa a peu

1:36:51 Temps cursa a peu
5:16:46 Temps total

Marxo a Zarautz

Doncs si estic acabant de preparar les coses per marxar a Zarautz.
Estic una mia neguitós per com anirà la competició però confio en les meves forçes, que aquesta setmana en els pocs entrenos que he fet no he trobat... :-( però confio que un parell de dies de desacans abans de la competició m'aniran bé.
Tinc clar que a la natació i a la bici hauré d'apretar les dents, però en la cursa a peu em deixaré anar i gaudiré d'aquest esport que tant m'agrada com acostumo a fer en les competicions, ja sabeu que jo mai faré un podium... :-)
També gaudiré de la gstronomia basca, que en tinc moltes ganes, tot i al estar a l'atur he de pensar en gastar menys...
En principi aquest viege tenia que venir la Nura ja qe estarem en una casa rural on la podiem tenir, potser m'acompanya des d'allà on sigui, jo la tindré present.
Vaig a trucar al Ferran per veure com quedem i on per marxar. Dilluns crónica del triatló m'hagin DNF o no... :-))
Sabeu si hi ha dofins al Cantabric??.... :-)))))

Salou 2008

Muntatge fet per "lo Capi" de l'equip.

Arribant a meta

Primera volta cursa a peu

Amb els companys de l'equip, i el Ruben???

Arribant a la T2

Emotiva cursa a peu per mi.

En una de les voltes del circuit de bici

Aquí si que estem tots els que vem anar a Salou. Gracies a "lo Capi" per les fotos i per donar-me la idea de portar la samarreta amb la foto de la Nura.

Ahir vaig correr el triatló de Salou per tenir sensacions de competició abans del Gran repte d'aquest any, ZARAUTZ 08.
En general estic molt content de les meves prestacions, per començar per que vaig millorar la meva millor marca en un Triatló Olimpic que era de 2:24 a l'Estartit 2001 un triatló molt xulo que només es va disputar dos anys, una llàstima.
Ahir vaig correr en 2:18:59 l'any passat a Salou vaig fer 2:32:00 l'any del meu retorn a la competició... per parts...
Natació; Vaig nedar bastant lent, amb molta gent, cops i corrent que em va desviar bastant, de totes maneres sembla que la ditància era una mica més de 1,500 metres, l'any passat que tampoc vaig nedar bé, vaig fer 27:19 i aquest any 28:07.
Durant molta estona de la natació vaig estar pensant que hi havia una persona molt especial al meu costat nedant i potser aquest pensament relaxant, em va distreure una mica... :-)) l'aigua estava molt neta, una mica fresqueta, com a mi m'agrda i a estones anava mirant el fons mari... ja veieu una mica empanat si que vaig als triatlons... però s'ha de gaudir de l'esport que tant en agrada ... no Jordi? :-))
Per cert van tornar a aparixer els saltaboyes... ja tornem a estar com l'any passat... quina llàstima que la gent actui així...
Bici; Em vaig trobar molt a gust en aquest segment, ja que vaig poder pujar amb força i ganes, curiosament els grups no se m'escapaven a les pujades si n quan entravem al nucli urbà, ja que hi havia algunes zones una mica perilloses i jo preferixo preservar la meva integritat física... de totes maneresvaig gaudir molt amb la bici que va ser 3 kms menys dels 40 teòrics. L'any passat vaig fer-ho en 1:12:51 a una mitja de 32 km/h i aquest any en 1:10:12 a una mitja de 34 km/h estic content de la meva millora en bici, en gran mesura gràcies al Santi i al Pepe, amb el primer hem fet moltes series i amb l'altre hem fet moltes pujadetes... gràcies a tots dos.
Cursa a peu;La cursa a peu era tota una incògnita, ja que portava dues setmanes arrossegant una contracturaal besso dret i només havia corregut 5 kms en aquestes dues setmanes i l'anterior estava amb un virus... al arribar a boxes em vaig posar unasamarreta amb una foto de la Nura i vaig sortir a correr, les primeres sensacions van ser d'haver menjar i begut massa ja que tenia la panxa inflada, però mica en mica vaig anar agafant ritme i toti que em va passar gentjo també en vaig adelantar a algun. Quan vaig enfilar larecta d'arribada vaig comnçar a imaginar-me que la Nura estava al eu costat corrents amb mi amb la boca oberta i treient la llengua per ventilar-se i al creuar llínia d'arribada em vaig trobar al Joan marc al que em vaig abraçar i vaig començar a plorar de l'emoció, gràcies company per estar al meu costat en aquest moment, mai ho oblidaré, tampoc oblidaré les cares de la gent ningú entenia que em passava... L'any passat vaig correr en 51:50, no havia pogut correr massa i aquest any en 40:40 i sembla que estava mal mesurat hi faltava mig km + o - ...
L'anada i la tornada a Salou amb el Jordi V. va ser molt agradable, xerrant de moltes coses però quasi tot de triatló... estem malalts... :-))
Ja estic preparat per Zarautz... o això crec...
Ah! encara no tinc fotos, quan en tingui ja les afegiré...

Se n'ha anat...

L'últim dia que vem anar a passejar per la carretera de les aigues...

Una de les millors fotos de la Nura, a la casa de menorca.

A Segovia feia molta calor

Amb els companys de l'equip a Segovia

Quant estava malalt no es separava de mi

Amb el cap al coixi... :-))

Durmint amb el seu company de pis...

Postures trobades... :-))

Sempre durmint??

Els jocs de besties o se'l menja???

Estrenant el sofa

Les nostres passes sempre anaven juntes.

A l'estiu prenent el sol

A sobre meu quan vaig arribar a casa després de l'operació

Em dones madalnes??

Durmint raro... :-))

Durmint bé... :-)

A Can Buixeres buscant pinyes

Espavila que esta plovent... :-)

Sempre tenia un ninu per jugar.

Retrat en Blanc i negre de quan era més jove...

Jugant per Collserola amb el Leite

Que ve que s'està al sofa...

Al costat d'un pi a collserola...

Un petò als llavis??? quin fàstic... o no...

La Nura es va morir ahir per la nit després de 12 anys 5 mesos i 11 dies d'estar entre nosaltres.
Després de l'operació semblava que tot anava força bé, mica en mica anava recuperant-se, de fet ahir va arribar a menjar això va fer que m'alegrés ja que si menjava l'ànemia que patia per la sang que va perdre a l'operació aniria marxant, vaig invitar a dinar al meu pare a la Tieta i a l'Esther, la noia amb la que vaig compartir pis durant més de dos anys i que també se l'estimava molt, tots van veure que estava molt millor...
A les 20,30 vaig marxar de casa pk m'havien convidat a l'aniversari d'una companya de feina i la vaig deixar a casa... quan vaig tornar a les 23,45 vaig obrir la porta i no va venir a saludar-me com feia quasi sempre i vaig pensar que estaria cansada durmint, però vaig sentir una olor rara... me la vaig trobar morta a una habitació, estirada de costat, ja estava freda... em vaig posar molt nerviós, no volia creure el que estava veient, la cridava, vaig trucar al meu pare, al pepe, a l'amic veterinari i ningú contestava, al final vaig trucar a l'Esther, que va venir per estar amb mi i amb la Nura aquells moments, la veritat és que mai li agrairé prou la companyia que em va fer en aquells moments i el que em van ajudar les seves paraules sempre positives.
El que em matxaca és no haver estat al seu costat en els últims moments i pensar en que es va morir sola, però com va dir L'Esther, nosaltres no decidim com han de passar les coses.
Vem estar com una hora i mitja parlant i acariciant el seu cos sense vida, però encara tant suau i dolç com sempre i després la vem portar a la clínica on la van operar, allà els hi vaig explicar com havia anat tot i els hi vaig demanar que volia saber per que havia passat, potser avui l'obren per veure el motiu.
Després vaig acompanyar a L'Esther a casa seva i jo vaig marxar a Can Buixeres al parc on hi he passat més estones amb ella i vaig fer una volta llarga recordant milt i un moments, la vaig veure per tots els racons, corrent, estirada, bordant, bebent aigua... quan vaig arribar a casa vaig fer una carpeta amb moltes fotos seves i me les vaig mirar un parell de cops...
Ara toca el que més costa que és dir-ho a la gent que la coneixia i començar a acostumar-me a la seva absència.